La mortalidad de párvulos y la mortalidad infantil en Cataluña (1700-1860)

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.15517/psm.v21i1.55521

Palabras clave:

mortalidad infantil, mortalidad de párvulos, series parroquiales

Resumen

Hay muy pocos trabajos sobre la mortalidad infantil en Cataluña. Por ello, se pretende estudiar la mortalidad de párvulos (infantes menores de 12 años) y la mortalidad infantil (infantes menores de 1 año) a partir de una recopilación sistemática de los datos de mortalidad presentes en 243 series parroquiales de bautismos y defunciones de las parroquias de Cataluña fechadas entre 1700 y 1860. El estudio es cuantitativo y territorializado para explorar la mortalidad diferencial. Como resultado, este tipo de mortalidad fue especialmente elevado en la segunda mitad del siglo XVIII y empezó a descender en la primera mitad del siglo XIX. También, fue menos intensa en las poblaciones más pequeñas y la reducción fue más acusada en los pueblos costeros. Finalmente, se realiza una aproximación a la evolución de la mortalidad infantil en Cataluña que corrobora los datos de la mortalidad de párvulos.

Descargas

Los datos de descarga aún no están disponibles.

Referencias

Abarca, V., y Lanza García, R. (2013). El declive de la mortalidad en el interior castellano y la costa cantábrica, 1700-1860: Un estudio comparado. XIV Congreso de Historia Agraria. Badajoz, España.

Abarca, V., Llopis, E., Sánchez Salazar, F., y Velasco, E. (2016). El declive de la mortalidad en la provincia de Zamora en los siglos XVIII y XIX. Revista Uruguaya de Historia Económica, VI(9), 9-30.

Abarca, V., Llopis, E., Sebastian, J. A., y Velasco, A. L. (2015). El descenso de la mortalidad en la España interior: Albacete y Ciudad Real, 1700-1895. America Latina en la Historia Económica, 22(3), 108-144.

Amorós Capdevila, F. y Ortomeda Mayoral, E. (1999). Estudi de la mortalitat a Conques (El Pallars Jussà). Gimbernat: Revista d’Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut, 31, 11-22.

Beltran-Tapia, F. J. y Gallego-Martínez, D. (2020). What explains the missing girls in nineteenth-century Spain?. The Economic History Review, 73(1), 59-77.

Benavente, J. y Nicolau, R. (1990). La població. En D.D.A.A (Ed.), Historia Econòmica de la Catalunya Contemporània (p. 11-119). Fundació Enciclopedia Catalana.

Bernat Martí, J. S. y Badenes Martín, M. A. (1991). Muerte y comportamiento demográfico de los valencianos (siglos XVII-XIX). En El papel de la mortalidad en la evolución de la población valenciana (p. 27-46). Instituo de Cultura Juan Gil-Albert.

Bideau, A., Desjardina, B., y Brignoli, H. P. (1997). Infant and child mortality in the past. Oxford University Press.

Blanco Carrasco, J. P. (1999). Demografía, familia y sociedad en la Extremadura moderna (1500-1860). Universidad de Extremadura.

Corsini, C. A., y Viazzo, P. P. (1997). The decline of infant and child mortality: The European experience, 1750-1990. Martinus Nijhoff Publishers.

Fernández García, V. L. (1934). El cólera morbo en Barcelona en 1854. TCHCM, Madrid, 11, 83-131.

Ferrer Alós, L. (2016). El crecimiento demográfico de las comarcas de Girona en el siglo XVIII y los cambios hacia la transición demográfica en la primera mitad del siglo XIX. Revista de Demografía Histórica, XXXIV(2), 17-52.

Ferrer Alós, Ll. (2018). Creixement de la població, mortalitat, natalitat i migracions a les comarques de Tarragona (1700-1860). Estudis. Revista d’Història Moderna, 44, 197-223

Ferrer Alòs, L. (2019a). El creixement demogràfic de Catalunya i un replantejament de la transició demogràfica. L'exemple del Maresme (segles XVI-XIX) (I). Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 124, 6-16.

Ferrer Alós, L. (2019b). El creixement demogràfic de Catalunya i un replantejament de la transició demogràfica. L’exemple del Maresme (segles XVI-XIX) (II). Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 125, 4-16.

Ferrer Alós, L. (2021a). Una transició demogràfica primerenca. Sobre l’evolució demogràfica de Catalunya (segles XVIII-XIX). Fecunditat, mortalitat i moviments migratoris. Recerques, 78, 27-96.

Ferrer Alós, L. (2021b). Las crisis de mortalidad en Cataluña (1700-1860). Cronología, intensidad y goegrafía. Revista de Demografia Histórica, XXXIX(3), 83-120.

González, M. L. P., Socasau, J. C. R. y Cañellas, M. R. (1984). Estudio de la mortalidad en el Tersun de’s quate locs. 1820-1899 (Vall d’Aran). Gimbernat: Revista d’Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut, 2, 61-112.

Gual, V. (1988). Vida i mort a la Conca de Barberà a l’Edat Moderna (Rocafort de Queralt s. XVI-XVIII). Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV.

Gual, V. (1993). La família moderna a la Conca de Barberà. Institut d’EStudis Tarraconenses.

Henry, L. (1983). Manual de demografía histórica. Crítica.

Llopis Agelan, E. (2004). El movimiento de la población en la provincia de Avila, 1580-1864. Areas, 24, 39-66.

Llopis Agelan, E. y Velasco Sánchez, Á. L. (2012). Mortalidad y crecimiento vegetativo en la provincia de Guadalajara, 1700-1865. Sociedad Española de Historia Agraria. http://hdl.handle.net/10234/30355

Llopis, E., Sebastián, J. A., Sánchez Salazar, F., Abarca, V., y Velasco, A. (2018). La mortalidad junto a una gran urbe: El área rural madrileña en los siglos XVIII y XIX. Asociación Española de Historia Económica, 1-41.

López Alemany, M. (1989). Análisis de la mortalitat a Amposta, 1873 a 1936 [Tesis doctoral]. Universitat de Barcelona.

Masdeu Termens, R. (2016). Història dels llibres sacramentals (parròquia dels Sants Just i Pastor, Sant Just Desvern, bisbat de Barcelona). Paratge, 29, 49-60.

Muñoz Pradas, F. (1990). Creixement demogràfic. Mortalitat i nupcialitat al Penedès (segles XVII-XIX) [Tesis doctoral]. Universitat Autònoma de Barcelona.

Pérez Moreda, V. (1980). Las crisis de mortalidad en la España interior. Siglos XVI-XIX. Editorial Siglo XXI.

Pometti Benítez, K. (2020). Fiebres, salubridad e inestabilidad ambiental en el contexto de la Megadrought: El caso de Barcelona (1815-1818). Amnis. Revue de civilisation contemporaine Europes/Amériques, 19. https://doi.org/10.4000/amnis.5042

Ramiro Fariñas, D. (1998). La evolución de la mortalidad en la infancia en la España interior: 1785-1960 [Tesis doctoral]. Universitat Complutense de Madrid.

Ramiro Fariñas, D. y Sanz Gimeno, A. (2000). Childhood mortality in Central Spain, 1790–1960: Changes in the course of demographic modernization. Continuity and Change, 15(2), 235-267. https://doi.org/10.1017/S0268416099003537

Recaño, J. y Torrents, A. (2003). Algunos apuntes sobre los determinantes sociodemográficos de la mortalidad infantil en Cataluña (s. XVIII-XX). Institut Menorquí d’Estudis.

Reher, D. S., Pérez-Moreda, V. y Bernabeu Mestre. (1997). Assessing Change in Historical Contexts: Chilhood mortality Patterns in Spain during the demographic transition. En The decline of infant and child mortality. The European Experience: 1750-1990 (p. 35-56). Martinus Nijhoff Publishers.

Rifà Pujol, M. À., y Vilardell Ynaraja, M. (2005). Mortalitat infantil al Lluçanès en els segles XVI-XVIII. Gimbernat: Revista d’Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut, 43, 13-34.

Simón Tarres, A. (1995). Barcelona i Catalunya durant la crisi de subsistències de 1763-1764. Barcelona quaderns d’història, 1, 95-106.

Toll Clavero, J. R. (1992). Aspectes sanitaris de Sant Celoni (1567-1800) [Tesis de doctorado]. Universitat de Barcelona.

Publicado

2023-06-30

Número

Sección

Artículos Científicos