Población y Salud en Mesoamérica ISSN electrónico: 1659-0201

OAI: https://revistas.ucr.ac.cr/index.php/psm/oai
Child mortality and infant mortality in Catalonia (1700-1860)
PDF (Español (España))
XML (Español (España))
HTML (Español (España))
EPUB (Español (España))

Keywords

infant mortality
párvulos mortality
parish series
mortalidad infantil
mortalidad de párvulos
series parroquiales

How to Cite

Ferrer-Alós, L. (2023). Child mortality and infant mortality in Catalonia (1700-1860). Población Y Salud En Mesoamérica, 21(1). https://doi.org/10.15517/psm.v21i1.55521

Abstract

There are very few studies on infant mortality in Catalonia. That is why is intended to study infant mortality (deaths under 12 years of age) and infant mortality (under 1 year of age) based on a systematic collection of mortality data from 243 parish series of baptisms and deaths in Catalonia between 1700 and 1860. The study is quantitative and territorialised to explore differential mortality. The result is that this type of mortality was particularly high in the second half of the 18th century and began to decline in the first half of the 19th century. It is also concluded that it was less intense in the smaller towns and that the reduction was more pronounced in the coastal towns. Finally, an approach is made to the evolution of infant mortality (0 to 1 years) in Catalonia, which corroborates the data on infant mortality.

https://doi.org/10.15517/psm.v21i1.55521
PDF (Español (España))
XML (Español (España))
HTML (Español (España))
EPUB (Español (España))

References

Abarca, V., y Lanza García, R. (2013). El declive de la mortalidad en el interior castellano y la costa cantábrica, 1700-1860: Un estudio comparado. XIV Congreso de Historia Agraria. Badajoz, España.

Abarca, V., Llopis, E., Sánchez Salazar, F., y Velasco, E. (2016). El declive de la mortalidad en la provincia de Zamora en los siglos XVIII y XIX. Revista Uruguaya de Historia Económica, VI(9), 9-30.

Abarca, V., Llopis, E., Sebastian, J. A., y Velasco, A. L. (2015). El descenso de la mortalidad en la España interior: Albacete y Ciudad Real, 1700-1895. America Latina en la Historia Económica, 22(3), 108-144.

Amorós Capdevila, F. y Ortomeda Mayoral, E. (1999). Estudi de la mortalitat a Conques (El Pallars Jussà). Gimbernat: Revista d’Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut, 31, 11-22.

Beltran-Tapia, F. J. y Gallego-Martínez, D. (2020). What explains the missing girls in nineteenth-century Spain?. The Economic History Review, 73(1), 59-77.

Benavente, J. y Nicolau, R. (1990). La població. En D.D.A.A (Ed.), Historia Econòmica de la Catalunya Contemporània (p. 11-119). Fundació Enciclopedia Catalana.

Bernat Martí, J. S. y Badenes Martín, M. A. (1991). Muerte y comportamiento demográfico de los valencianos (siglos XVII-XIX). En El papel de la mortalidad en la evolución de la población valenciana (p. 27-46). Instituo de Cultura Juan Gil-Albert.

Bideau, A., Desjardina, B., y Brignoli, H. P. (1997). Infant and child mortality in the past. Oxford University Press.

Blanco Carrasco, J. P. (1999). Demografía, familia y sociedad en la Extremadura moderna (1500-1860). Universidad de Extremadura.

Corsini, C. A., y Viazzo, P. P. (1997). The decline of infant and child mortality: The European experience, 1750-1990. Martinus Nijhoff Publishers.

Fernández García, V. L. (1934). El cólera morbo en Barcelona en 1854. TCHCM, Madrid, 11, 83-131.

Ferrer Alós, L. (2016). El crecimiento demográfico de las comarcas de Girona en el siglo XVIII y los cambios hacia la transición demográfica en la primera mitad del siglo XIX. Revista de Demografía Histórica, XXXIV(2), 17-52.

Ferrer Alós, Ll. (2018). Creixement de la població, mortalitat, natalitat i migracions a les comarques de Tarragona (1700-1860). Estudis. Revista d’Història Moderna, 44, 197-223

Ferrer Alòs, L. (2019a). El creixement demogràfic de Catalunya i un replantejament de la transició demogràfica. L'exemple del Maresme (segles XVI-XIX) (I). Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 124, 6-16.

Ferrer Alós, L. (2019b). El creixement demogràfic de Catalunya i un replantejament de la transició demogràfica. L’exemple del Maresme (segles XVI-XIX) (II). Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 125, 4-16.

Ferrer Alós, L. (2021a). Una transició demogràfica primerenca. Sobre l’evolució demogràfica de Catalunya (segles XVIII-XIX). Fecunditat, mortalitat i moviments migratoris. Recerques, 78, 27-96.

Ferrer Alós, L. (2021b). Las crisis de mortalidad en Cataluña (1700-1860). Cronología, intensidad y goegrafía. Revista de Demografia Histórica, XXXIX(3), 83-120.

González, M. L. P., Socasau, J. C. R. y Cañellas, M. R. (1984). Estudio de la mortalidad en el Tersun de’s quate locs. 1820-1899 (Vall d’Aran). Gimbernat: Revista d’Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut, 2, 61-112.

Gual, V. (1988). Vida i mort a la Conca de Barberà a l’Edat Moderna (Rocafort de Queralt s. XVI-XVIII). Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV.

Gual, V. (1993). La família moderna a la Conca de Barberà. Institut d’EStudis Tarraconenses.

Henry, L. (1983). Manual de demografía histórica. Crítica.

Llopis Agelan, E. (2004). El movimiento de la población en la provincia de Avila, 1580-1864. Areas, 24, 39-66.

Llopis Agelan, E. y Velasco Sánchez, Á. L. (2012). Mortalidad y crecimiento vegetativo en la provincia de Guadalajara, 1700-1865. Sociedad Española de Historia Agraria. http://hdl.handle.net/10234/30355

Llopis, E., Sebastián, J. A., Sánchez Salazar, F., Abarca, V., y Velasco, A. (2018). La mortalidad junto a una gran urbe: El área rural madrileña en los siglos XVIII y XIX. Asociación Española de Historia Económica, 1-41.

López Alemany, M. (1989). Análisis de la mortalitat a Amposta, 1873 a 1936 [Tesis doctoral]. Universitat de Barcelona.

Masdeu Termens, R. (2016). Història dels llibres sacramentals (parròquia dels Sants Just i Pastor, Sant Just Desvern, bisbat de Barcelona). Paratge, 29, 49-60.

Muñoz Pradas, F. (1990). Creixement demogràfic. Mortalitat i nupcialitat al Penedès (segles XVII-XIX) [Tesis doctoral]. Universitat Autònoma de Barcelona.

Pérez Moreda, V. (1980). Las crisis de mortalidad en la España interior. Siglos XVI-XIX. Editorial Siglo XXI.

Pometti Benítez, K. (2020). Fiebres, salubridad e inestabilidad ambiental en el contexto de la Megadrought: El caso de Barcelona (1815-1818). Amnis. Revue de civilisation contemporaine Europes/Amériques, 19. https://doi.org/10.4000/amnis.5042

Ramiro Fariñas, D. (1998). La evolución de la mortalidad en la infancia en la España interior: 1785-1960 [Tesis doctoral]. Universitat Complutense de Madrid.

Ramiro Fariñas, D. y Sanz Gimeno, A. (2000). Childhood mortality in Central Spain, 1790–1960: Changes in the course of demographic modernization. Continuity and Change, 15(2), 235-267. https://doi.org/10.1017/S0268416099003537

Recaño, J. y Torrents, A. (2003). Algunos apuntes sobre los determinantes sociodemográficos de la mortalidad infantil en Cataluña (s. XVIII-XX). Institut Menorquí d’Estudis.

Reher, D. S., Pérez-Moreda, V. y Bernabeu Mestre. (1997). Assessing Change in Historical Contexts: Chilhood mortality Patterns in Spain during the demographic transition. En The decline of infant and child mortality. The European Experience: 1750-1990 (p. 35-56). Martinus Nijhoff Publishers.

Rifà Pujol, M. À., y Vilardell Ynaraja, M. (2005). Mortalitat infantil al Lluçanès en els segles XVI-XVIII. Gimbernat: Revista d’Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut, 43, 13-34.

Simón Tarres, A. (1995). Barcelona i Catalunya durant la crisi de subsistències de 1763-1764. Barcelona quaderns d’història, 1, 95-106.

Toll Clavero, J. R. (1992). Aspectes sanitaris de Sant Celoni (1567-1800) [Tesis de doctorado]. Universitat de Barcelona.

Comments

Creative Commons License

This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 4.0 International License.

Copyright (c) 2023 Llorenç Ferrer-Alós

Downloads

Download data is not yet available.