Población y Salud en Mesoamérica ISSN electrónico: 1659-0201

OAI: https://revistas.ucr.ac.cr/index.php/psm/oai
La mortalidad de párvulos y la mortalidad infantil en Cataluña (1700-1860)
PDF
XML
HTML
EPUB

Palabras clave

infant mortality
párvulos mortality
parish series
mortalidad infantil
mortalidad de párvulos
series parroquiales

Cómo citar

Ferrer-Alós, L. (2023). La mortalidad de párvulos y la mortalidad infantil en Cataluña (1700-1860). Población Y Salud En Mesoamérica, 21(1). https://doi.org/10.15517/psm.v21i1.55521

Resumen

Hay muy pocos trabajos sobre la mortalidad infantil en Cataluña. Por ello, se pretende estudiar la mortalidad de párvulos (infantes menores de 12 años) y la mortalidad infantil (infantes menores de 1 año) a partir de una recopilación sistemática de los datos de mortalidad presentes en 243 series parroquiales de bautismos y defunciones de las parroquias de Cataluña fechadas entre 1700 y 1860. El estudio es cuantitativo y territorializado para explorar la mortalidad diferencial. Como resultado, este tipo de mortalidad fue especialmente elevado en la segunda mitad del siglo XVIII y empezó a descender en la primera mitad del siglo XIX. También, fue menos intensa en las poblaciones más pequeñas y la reducción fue más acusada en los pueblos costeros. Finalmente, se realiza una aproximación a la evolución de la mortalidad infantil en Cataluña que corrobora los datos de la mortalidad de párvulos.

https://doi.org/10.15517/psm.v21i1.55521
PDF
XML
HTML
EPUB

Citas

Abarca, V., y Lanza García, R. (2013). El declive de la mortalidad en el interior castellano y la costa cantábrica, 1700-1860: Un estudio comparado. XIV Congreso de Historia Agraria. Badajoz, España.

Abarca, V., Llopis, E., Sánchez Salazar, F., y Velasco, E. (2016). El declive de la mortalidad en la provincia de Zamora en los siglos XVIII y XIX. Revista Uruguaya de Historia Económica, VI(9), 9-30.

Abarca, V., Llopis, E., Sebastian, J. A., y Velasco, A. L. (2015). El descenso de la mortalidad en la España interior: Albacete y Ciudad Real, 1700-1895. America Latina en la Historia Económica, 22(3), 108-144.

Amorós Capdevila, F. y Ortomeda Mayoral, E. (1999). Estudi de la mortalitat a Conques (El Pallars Jussà). Gimbernat: Revista d’Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut, 31, 11-22.

Beltran-Tapia, F. J. y Gallego-Martínez, D. (2020). What explains the missing girls in nineteenth-century Spain?. The Economic History Review, 73(1), 59-77.

Benavente, J. y Nicolau, R. (1990). La població. En D.D.A.A (Ed.), Historia Econòmica de la Catalunya Contemporània (p. 11-119). Fundació Enciclopedia Catalana.

Bernat Martí, J. S. y Badenes Martín, M. A. (1991). Muerte y comportamiento demográfico de los valencianos (siglos XVII-XIX). En El papel de la mortalidad en la evolución de la población valenciana (p. 27-46). Instituo de Cultura Juan Gil-Albert.

Bideau, A., Desjardina, B., y Brignoli, H. P. (1997). Infant and child mortality in the past. Oxford University Press.

Blanco Carrasco, J. P. (1999). Demografía, familia y sociedad en la Extremadura moderna (1500-1860). Universidad de Extremadura.

Corsini, C. A., y Viazzo, P. P. (1997). The decline of infant and child mortality: The European experience, 1750-1990. Martinus Nijhoff Publishers.

Fernández García, V. L. (1934). El cólera morbo en Barcelona en 1854. TCHCM, Madrid, 11, 83-131.

Ferrer Alós, L. (2016). El crecimiento demográfico de las comarcas de Girona en el siglo XVIII y los cambios hacia la transición demográfica en la primera mitad del siglo XIX. Revista de Demografía Histórica, XXXIV(2), 17-52.

Ferrer Alós, Ll. (2018). Creixement de la població, mortalitat, natalitat i migracions a les comarques de Tarragona (1700-1860). Estudis. Revista d’Història Moderna, 44, 197-223

Ferrer Alòs, L. (2019a). El creixement demogràfic de Catalunya i un replantejament de la transició demogràfica. L'exemple del Maresme (segles XVI-XIX) (I). Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 124, 6-16.

Ferrer Alós, L. (2019b). El creixement demogràfic de Catalunya i un replantejament de la transició demogràfica. L’exemple del Maresme (segles XVI-XIX) (II). Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 125, 4-16.

Ferrer Alós, L. (2021a). Una transició demogràfica primerenca. Sobre l’evolució demogràfica de Catalunya (segles XVIII-XIX). Fecunditat, mortalitat i moviments migratoris. Recerques, 78, 27-96.

Ferrer Alós, L. (2021b). Las crisis de mortalidad en Cataluña (1700-1860). Cronología, intensidad y goegrafía. Revista de Demografia Histórica, XXXIX(3), 83-120.

González, M. L. P., Socasau, J. C. R. y Cañellas, M. R. (1984). Estudio de la mortalidad en el Tersun de’s quate locs. 1820-1899 (Vall d’Aran). Gimbernat: Revista d’Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut, 2, 61-112.

Gual, V. (1988). Vida i mort a la Conca de Barberà a l’Edat Moderna (Rocafort de Queralt s. XVI-XVIII). Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV.

Gual, V. (1993). La família moderna a la Conca de Barberà. Institut d’EStudis Tarraconenses.

Henry, L. (1983). Manual de demografía histórica. Crítica.

Llopis Agelan, E. (2004). El movimiento de la población en la provincia de Avila, 1580-1864. Areas, 24, 39-66.

Llopis Agelan, E. y Velasco Sánchez, Á. L. (2012). Mortalidad y crecimiento vegetativo en la provincia de Guadalajara, 1700-1865. Sociedad Española de Historia Agraria. http://hdl.handle.net/10234/30355

Llopis, E., Sebastián, J. A., Sánchez Salazar, F., Abarca, V., y Velasco, A. (2018). La mortalidad junto a una gran urbe: El área rural madrileña en los siglos XVIII y XIX. Asociación Española de Historia Económica, 1-41.

López Alemany, M. (1989). Análisis de la mortalitat a Amposta, 1873 a 1936 [Tesis doctoral]. Universitat de Barcelona.

Masdeu Termens, R. (2016). Història dels llibres sacramentals (parròquia dels Sants Just i Pastor, Sant Just Desvern, bisbat de Barcelona). Paratge, 29, 49-60.

Muñoz Pradas, F. (1990). Creixement demogràfic. Mortalitat i nupcialitat al Penedès (segles XVII-XIX) [Tesis doctoral]. Universitat Autònoma de Barcelona.

Pérez Moreda, V. (1980). Las crisis de mortalidad en la España interior. Siglos XVI-XIX. Editorial Siglo XXI.

Pometti Benítez, K. (2020). Fiebres, salubridad e inestabilidad ambiental en el contexto de la Megadrought: El caso de Barcelona (1815-1818). Amnis. Revue de civilisation contemporaine Europes/Amériques, 19. https://doi.org/10.4000/amnis.5042

Ramiro Fariñas, D. (1998). La evolución de la mortalidad en la infancia en la España interior: 1785-1960 [Tesis doctoral]. Universitat Complutense de Madrid.

Ramiro Fariñas, D. y Sanz Gimeno, A. (2000). Childhood mortality in Central Spain, 1790–1960: Changes in the course of demographic modernization. Continuity and Change, 15(2), 235-267. https://doi.org/10.1017/S0268416099003537

Recaño, J. y Torrents, A. (2003). Algunos apuntes sobre los determinantes sociodemográficos de la mortalidad infantil en Cataluña (s. XVIII-XX). Institut Menorquí d’Estudis.

Reher, D. S., Pérez-Moreda, V. y Bernabeu Mestre. (1997). Assessing Change in Historical Contexts: Chilhood mortality Patterns in Spain during the demographic transition. En The decline of infant and child mortality. The European Experience: 1750-1990 (p. 35-56). Martinus Nijhoff Publishers.

Rifà Pujol, M. À., y Vilardell Ynaraja, M. (2005). Mortalitat infantil al Lluçanès en els segles XVI-XVIII. Gimbernat: Revista d’Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut, 43, 13-34.

Simón Tarres, A. (1995). Barcelona i Catalunya durant la crisi de subsistències de 1763-1764. Barcelona quaderns d’història, 1, 95-106.

Toll Clavero, J. R. (1992). Aspectes sanitaris de Sant Celoni (1567-1800) [Tesis de doctorado]. Universitat de Barcelona.

Comentarios

Creative Commons License

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0.

Derechos de autor 2023 Llorenç Ferrer-Alós

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.